dissabte, 23 de maig de 2015

La nena alegre

Hi havia una vegada:
Que hi havia Abuelita? Potser una granota? O potser un gripau? No. Ja ho sé. Hi havia una nena molt bonica amb uns ulls mooooolt grans. A que sí? És això?
No. El conte que t’explicaré a continuació no t’he l’havia contant mai.
Que no te l’inventes?
No. Aquest, per primer cop, no és inventat.
Aquesta història no se sap quan comença, o si més no, jo no sé quan va començar.
Hi havia una vegada un nena alegre. De vegades la nena pensava que potser ja havia nascut rient, però tenia lleus records d’haver estat trista en algun moment de la seua vida.
La nena s’aixecava al matí, es mirava al mirall i somreia. S’empolainava i sortia al carrer a viure la seva vida ja que ningú més ho podia fer com ella mateixa. Amés sabia molt bé que si no ho feia ella els altres ho farien i sense pensar en els seus interessos ni per un sol instant.
Era una nena molt treballadora que mai es queixava per res, ens al contrari, sempre buscava solucions als problemes i no volia sorolls absurds d’aquells que sempre fan la gent dropa.
La nena somrient tenia un secret: duia dins la seva anima, un trosset d’au Fènix que li havia deixat en penyora el seu amic Albada abans de marxar de viatge al paradís de les Animes Blanques...
I per avui ho deixem aquí.
Continuarà?
Sí. És clar. Ho dubtaves?
No. Abuelita.



Pieza a pieza