dissabte, 23 de maig de 2015

La nena alegre

Hi havia una vegada:
Que hi havia Abuelita? Potser una granota? O potser un gripau? No. Ja ho sé. Hi havia una nena molt bonica amb uns ulls mooooolt grans. A que sí? És això?
No. El conte que t’explicaré a continuació no t’he l’havia contant mai.
Que no te l’inventes?
No. Aquest, per primer cop, no és inventat.
Aquesta història no se sap quan comença, o si més no, jo no sé quan va començar.
Hi havia una vegada un nena alegre. De vegades la nena pensava que potser ja havia nascut rient, però tenia lleus records d’haver estat trista en algun moment de la seua vida.
La nena s’aixecava al matí, es mirava al mirall i somreia. S’empolainava i sortia al carrer a viure la seva vida ja que ningú més ho podia fer com ella mateixa. Amés sabia molt bé que si no ho feia ella els altres ho farien i sense pensar en els seus interessos ni per un sol instant.
Era una nena molt treballadora que mai es queixava per res, ens al contrari, sempre buscava solucions als problemes i no volia sorolls absurds d’aquells que sempre fan la gent dropa.
La nena somrient tenia un secret: duia dins la seva anima, un trosset d’au Fènix que li havia deixat en penyora el seu amic Albada abans de marxar de viatge al paradís de les Animes Blanques...
I per avui ho deixem aquí.
Continuarà?
Sí. És clar. Ho dubtaves?
No. Abuelita.



Pieza a pieza






dijous, 19 de febrer de 2015

Redecorant el piset

Com podeu veure estic redecorant el piset.
Ja sabeu, unes cortinetes per aquí, uns coixins per enllà i algun detallet més que en estar acabat farà molt de  goig.
Bromes a part. Vida nova arranjaments nous.
Poc a poc s'han d'anar deixant enrere torbs enrarits i obrir les portes  a noves brises fresques que omplin de pau i tranquil·litat la meva llar.
Per aquest motiu estic fent canvis en l'aspecte d'aquest blog.
Si teniu alguna idea per millorar-lo podeu suggerir.
;-))

divendres, 6 de febrer de 2015

Destí, casualitat, empenta. Calma.

No existeix la casualitat la creem nosaltres, tu i jo. Cal esperar sempre.
Un amic em va dir, fa molt de temps que si no fem força no res no canviarà.
Doncs empenyem, amb el que sigui.
Aquest és el mes.
video

dilluns, 26 de gener de 2015

dijous, 8 de gener de 2015

Con C de Confín


Del libro: «Con C de Confín» de Juan Maria Hoyas


...Entra uno linterna en ristre e inspecciona el garaje, el baño, incluso el armario de la ropa. Por si podemos ayudar, le preguntamos que qué es exactamente lo que busca, a lo que responde con un lacónico: «Inmigrantes». Me entran ganas de preguntarle  si no querría mirar también en el cajón de los cubiertos, pero me muerdo la lengua a tiempo.
                Por fin nos dejan en paz y entramos en el ferry con la sensación de que el Reino Unido aún no pertenece a la Unión Europea.
                En el trayecto, mientras contemplo la luna desde cubierta, entablo conversación (en realidad casi no deja meter baza: yo escucho y él cuenta) con un cubano que vive en Austria desde hace diecisiete años, y que viene a ver a la familia  que tiene en Londres. Me habla de la sensación que siente, cuando va  a su país natal, de casi no ser de allí.
Una hora y cuarto más tarde estamos desembarcando en Dover.
                Las prioridades en este momento son dos, a saber:   encontrar un sitio para dormir y acordarse de conducir por la izquierda. Reconozco que acojona bastante más lo segundo que lo primero, aunque ambos factores van interrelacionados: resulta de lo más complicado buscar un lugar de acomodo y al mismo tiempo, ir con mil ojos en la carretera. Además es de noche, cosa que dificulta mucho ambas tareas. Al final, después de varias vueltas, vemos de refilón una auto aparcada. Giramos donde podemos y conseguimos entrar en un parking. Nos  cercioramos de que no hay que pagar hasta las ocho (hora inglesa) y nos echamos a dormir. Son más de las dos de la madrugada, hora continental.
                Etapa: 520 kilómetros (480 por tierra + 40 de barco)

                Total: 2.827 kilómetros …